I m’adono com s’internen profundes / les arrels, com mans de la terra fonda / s’enduen avall memòria i sang: / la saba que ara puja i que dins meu / s’escampa, alimentarà els fruits del lotus. / La meva força és la confiança, / no sé res dels meus pares, no sé res / dels milers de rebrots que tots els anys / neixen de mi: viuré fins al final / el secret de la meva semença. / D’altres preocupacions, no tinc.