Homei – Bra i Om
Aquest llibre de títol Homei (homicidi) afegeix la part que li mancava al llibre Bra, els llavis negres (Emboscall, 2008). Sense Om, l’existència de Bra no tenia un sentit complet. Vaig concebre l’obra com un tot, conscient que serien escrits en diferents moments de la vida. Tenia clar que Bra seria el primer i que Om vindria després. No és aleatori o per caprici que poso aquests noms o que estableixo aquest ordre, és un joc on, al final del llibre, la relació de les Vanes Bra i Om sempre faran, malgrat tot, parella de ball en contra de la voluntat de les narradores. Escenes que em permeten escenificar, desconstruir i criticar el món en el qual m’ha tocat viure.
(A la tartera poblada de dòlmens / regnava una gran expectació, / un ambient d’alegria i optimisme / engendrats per la fascinant proesa: / la força de donar a llum dues Vanes. / Cap per avall, brutes de sang, els xiscles / aguts dels nadons acabats de néixer, / el silenci nu de la vall esquincen. / Ploren i ploren tant i amb tanta ràbia / que, qui gosaria aturar la vida?)