De matins sures per entre corrents/ de gent que circula dins els carrers/ i sorprèn la gran quantitat de rostres/ que rebutges sense contemplacions,/ un aïllament reflex que amb el pas/ dels anys esdevé costum i defensa.

Un dia te n’adones, que necessites/ algú concret que d’entre tants estranys/ dugui als ulls la prova que encara ets viu,/ si més no, que et tregui de la terrible/ habitud de mantenir les distàncies.