…no es limita a deixar que els seus versos, la seva paraula poètica, expressin espontàniament i irreflexiva els seus sentiments i la seva visió del món en el qual vivim, sinó que empra aquestes paraules de sempre (metàfores, imatges, recursos utilitzats pels poetes), per tal de recórrer i il·luminar tots els racons de l’existència, amb l’ànim de mostrar-nos la seva dialèctica, els moviments tortuosos de l’individu d’avui, el seu desfici, dintre d’un món tan complex.

Daniel Casas i Llimós