(Versos en Catalán)

És gràcies a una relació/ passional que el nadó sent l’amor/ intens de la mare, però aquesta és/ la raó per la qual quan sigui gran/ sentirà una nostàlgia estranya/ -torbadora per irrecognoscible-/ d’aquell excés de manyagues i plers/ experimentats en primers contactes./ El desassossec l’envairà davant/ la idea que en reviure lligams/ similars podria tornar a sentir/ el dolor que la passió imposà/ en l’instant de la separació./ Aquell sentiment difús de mancança,/ enquistat en l’essència del viure,/ es farà punyent amb el pas del temps/ i a partir d’un dia indeterminat,/ i gairebé de forma imperceptible,/ esdevindrà, d’amor, un etern captaire.