Judith Butler (Cleveland (Ohio), 24 de febrer del 1956) és professora del Departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Butler és una destacada pensadora feminista i lesbiana. Una de les contribucions més destacades és la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. Conegut és que el constructivisme ens parla de la construcció del gènere, o del que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no rols naturals. Però Butler sobrepassa el gènere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, són, com el gènere, quelcom construït.
Butler arriba a aquesta conclusió basant-se en les teories de Freud i Lacan. D’aquest últim, treu el concepte d’aquelles posicions sexuals que suposen un trauma ocupar-les. Davant la por a ocupar alguna d’aquestes, l’individu es col·loca en una heterosexualitat fal·locèntrica, és a dir, una heterosexualitat regida per la normativa de l’imperialisme heterosexual masculí en què assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat.
A més de Freud i Lacan, Butler té influències de Foucault i Derrida. De Foucault, extreu el concepte de poder sense subjecte i que es concreta en el poder que té el discurs o el llenguatge per a crear. Però aquest discurs és un discurs sense subjecte, en què l’individu no té paraules pròpies, sinó que és el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes; en aquest cas, de l’imperialisme heterosexual. D’en Derrida, assumeix el concepte de desconstrucció que ella expressa com a resignificació del discurs, és a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d’aquesta resignificació és la paraula queer, que passa de ser un insult a considerar-se l’expressió d’un moviment d’alliberament i dignitat homosexual.
En el vídeo següent podem aprofundir sobre el concepte de Performativitat de Butler.