Pensar és inventar
L’obra de Michel Serres és una formidable travessia entre les disciplines científiques i humanistes que defineixen el nostre món. Segons Serres, agonitza l’era en què la concentració conduïa al poder, constituïa el saber, construïa l’Estat, la vida social o individual. Està naixent una poètica de la lleugeresa que Serres albira en un paisatge evolutiu on la confluència dels fluxos travessa les antigues densitats d’un saber cristal·litzat i crea novetats imprevisibles. Des d’obres com El pas del nord-oest (1980), el filòsof i matemàtic francès ha buscat el passatge que uneix les ciències dures amb les ciències humanes, i adverteix la dificultat de la tasca a causa de les resistències i els prejudicis de les dues cultures. Serres és també un dels primers pensadors europeus a proposar un «contracte natural» per assumir el repte que implica la greu crisi ecològica que estem patint. I, a diferència d’altres intel·lectuals que es lamenten pels estralls cognitius provocats per les noves tecnologies, l’autor gal defensa a Ditona (2014) «la presumpció de competència» dels nadius digitals, i augura una reinvenció de les maneres de conèixer i habitar el món.
Entrevistem Michel Serres arran de la presentació a Barcelona del seu llibre Figuras del pensamiento (Gedisa, 2016), una autobiografia intel·lectual que resumeix amb rigor i encant l’aventura de pensar, és a dir, de «veure-hi en gran». Sosté Serres: «Pensar vol dir inventar. Tota la resta (…) es pot considerar preparació, però de seguida cau en la repetició, el plagi i la servitud. (…) val més oblidar aquesta fèrula, aquest format, per, alleugerit, innovar». (Font: http://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/michel-serres-pensar-es-inventar/224074)
El llibre Ditona (Pulgarcita)
El món va canviar tant que els joves han de reinventar tot: una manera de viure junts, institucions, una manera de ser i de conèixer…
Vivim, doncs, temps catastròfics pel que fa a l’educació del nostres joves? No hi ha dia que no sentim o llegim alguna cosa sobre el seu mal rendiment escolar, la seva manca de concentració en els estudis o el temps que perden teclejant en el seu mòbil… per no fer esment del seu suposat egoisme i del poc que els interessa allò que els adults tractem de transmetre’ls sobre tots els aspectes de la vida.
Michel Serres capgira del tot aquesta percepció i ens fa veure que, sense que ens n’adonéssim , ha nascut un nou ésser humà, que pensa d’una manera diferent perquè el món on viu és diferent. I que no el podem valorar d’acord amb els criteris d’un món que ja forma part del passat.
Aquest ésser, que ell bateja Ditona, de seguida ens resulta familiar: ens el trobem cada dia, com a pares, com a professors, com a ciutadans. De la mà de Michel Serres aprenem a entendre’l, a estimar-lo. I a veure que tot allò que ens semblaven mals auguris són senyals d’una vida que es renova.
Homenatge
Michel Serres (Agen, 1 de setembre de 1930 – Vincennes, 1 de juny de 2019) va ser un filòsof i historiador de les ciències, membre de l’Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts.