Xiscle

Foto de Wilson Hsu. La imatge correspon a una història que es desenvolupa després que una de les orenetes resulta fatalment ferida, i no obstant això, el seu company hi roman a prop, tot lliurant-li aliments o aigua i tractant d'evitar desesperadament que mori.

Primera edició del llibre de poemes Xiscle (1990, Columna Edicions) amb pròleg de David Castillo. Segona edició en català publicada dins A furt – Obra poètica 1990-2006 (2007, Emboscall).

“Els teus ulls són paraules estripades / que descobreixen rovells ennegrits / en la solitud de les hores blanques / sobre la taula banús d’un desig. / Amb els llimacs cosits a les parpelles / plores la tardor dels somnis ferits / i et rius de les escàpoles tardances. / Quan al paper no t’escric ets oblit.”

“Ombrosa ja no existeix. Mirant el cel tan net, em pregunto si realment ha existit. Aquella fronda de branques i fulles (…) era un brodat fet sobre no res que s’assembla a aquest fil de tinta (…) ple d’esborralls, de correccions, de desviacions nervioses, de taques, de llacunes… ” Italo Calvino