L'Autor

En una mà podria dur una galleda i, a l’altra, una brotxa. De tant en tant s’aturaria i, a les palpentes, podria començar a pintar l’aire. Encara que ningú l’hagi vist, no treu, però, que pogués fer-ho, fins i tot que ara, ara mateix, ho estigués fent.

Podria dir també –sovint parlaria sol, o ho podria semblar– que: «si fem números, gran part del temps, del temps de cada dia s’entén, ens el passem sense parlar gairebé amb ningú o, si ho fem, ho fem en forma de monòleg.»

Els seus poemes serien un pastitx de sentiments –cosa que provaria realment la nostra hipòtesi sobre la galleda i la més que probable composició del seu contingut– barreja de l’angoixa més profunda i l’alegria de viure més exultant. Mots que justificarien «una necessitat imperiosa de foradar l’aïllament i expulsar el que hi ha rere aquests impertinents silencis».

Un dia, ens podria arribar a confessar les seves pors –establerta una relació prèvia d’amistat profunda, per altra banda difícil– que a la galleda hi hauria, segons paraules textuals seves, «molta merda». I si un altre dia passés i arribéssim a intuir que és ell –realment, i atesa la situació, és del tot improbable–, podríem sentir que rondina: «un monòleg que dispara una veu que és un altre monòleg i, així, fins al límit, ininterrompudament, fins la desesperació, la mort.»

Tots els poemes que haguessin de ser escrits formarien part d’un projecte que no sabria si seria capaç d’assolir –buidar sovint la galleda, és clar. Una forma més, com qualsevol altra, de no estar mort en vida.

Estil

“La paraula com a vida, la densitat del procés creatiu, ens duen a la poesia existencial d’un solitari.” David Castillo – Poeta, biògraf i novel·lista

“La concepció del món, de l’home i de l’existència humana, la seva és una poesia de pensament, una poesia que té com a objectiu central propiciar l’acte de pensar. Però no es tracta d’una poesia purament intel·lectual, perquè, encara que és rica en conceptes filosòfics «està plena d’implícits metafísics», és una poesia intensament apassionada que fa bategar el cor i propicia estats d’ànim difícils de definir a priori.” Francesc Torralba – Filòsof i Teòleg Laic

“Manel Queralt no es limita a deixar que els seus versos, la seva paraula poètica, expressin espontàniament i irreflexiva els seus sentiments i la seva visió del món en el qual vivim, sinó que empra aquestes paraules de sempre (metàfores, imatges, recursos utilitzats pels poetes), per tal de recórrer i il·luminar tots els racons de l’existència, amb l’ànim de mostrar-nos la seva dialèctica, els moviments tortuosos de l’individu d’avui, el seu desfici, dintre d’un món tan complex.” Daniel Casas i Llimós (Artés, 1961 – Manresa, 2010) – Filòsof i escriptor.

“…té alguna cosa de corredor de fons, d’aquell personatge poc procliu al gregarisme i que va marcant el seu propi tempo a l’hora de produir una poesia compromesa en l’intent de parlar del cantó més fosc de l’ésser humà, en el que suposa un exercici de generositat entroncat amb la idea d’un art al servei de la comprensió de la vida.” Miquel-Lluís Muntané – Sociòleg, escriptor i traductor

Poesia en català

1990 Xiscle
1992 Ena menys una
1995 Druda
2000 Trit
2004 Miserere
2004 Vacu, l’ésser sofrent
2005 Nicis
2007 Ecs, perpetuum mobile
2007 Atziacs
2007 A furt – Obra poètica 1990-2006
2008 Bra, llavis negres
2011 Fora, en estat de sense sostre
2012 Excretòria
2015 Brosta, verd sobre verd – Web 2.0
2018 Rost
2023 Homei

Traduïda a l’espanyol

2004 Chillido (per Isabel Foo)
2005 Ene menos una (per Isabel Foo)
2006 Druda, el vigilante de la obra (per Isabel Foo)
2009 Vacu, el ser sufriente

Traduccions de Vacu

Vacu, izaki sufritzailea
(Euskara: Jon Elordi)

Vacu, o ser sufrinte
(Gallec: María Cuiñas)

Vacu, the suffering being
(Anglès: Ángel Mirou)

バクー 苦悩する者
(Japonès: Yukiko Kimura)

바꾸 고통의 존재
(Coreà: Mihwa Jo i Singyu Kang)